Aniversari

Avui hem pujat al Montcau de Sant Llorenç, modesta fita, però simbòlica si es vol. I és que ara fa trenta anys, amb l'amic A.C. vam travessar el desert del Sahara amb el seu "flamant" Dyan 6. Va ser una cosa ben bé improvitzada, una tarda davant la facultat d'història. I és que en aquell temps, no ens ho pensàvem gaire a l'hora de posar en marxa algun projecte. Un parell de rodes de recanvi que vam comprar de segona mà, uns quants bidons de plàstic de cinc litres trets de l'UCI de Bellvitge i ja inservibles (uns per aigua i altres per benzina), una tenda i el material d'escalada. El menjar ja el compraríem pel camí.
Van ser més de quinze dies d'autèntica aventura que, ni de bon tros, ens podíem imaginar. Tal vegada ha sigut la sortida amb més emocions i amb més risc que he fet mai. I avui, potser amb una mica de nostàlgia, però no gaire, ho hem recordat satisfets i si les condicions del país fossin les d'abans, ho tornaríem a repetir, de ben segur. Perquè avui, en general, s'ha perdut aquest esperit d'aventura i la gent busca les coses més fàcils i procura assegurar la jugada i després diuen que "fan esports d'aventura" o que van " a l'aventura" quan ho tenen tot programat i el risc és zero.
El dia que ens vam perdre i un cop perduts vam tenir una punxada a la roda i mentre la canviàvem el gat es va plegar i el cotxe ens va caure a terra, aquell dia al bell mig del desert, el món ens va caure a sobre. Però ens en vam saber sortir...
I només teníem vint-i-tres anys i moltes ganes de veure món.