dimarts, 30 d’octubre del 2007

Any de la dona escaladora

Em comunica el president del CEG, que enguany es celebra l'any de la dona escaladora i em demana informació sobre "primeres" de dones a Montserrat. Certament, la dona sempre ha estat relegada a segon terme en moltes coses (i encara avui) quan de sempre ha estat pionera. A muntanya caldria repassar i molt, les iniciatives i les "primeres" que moltes dones del nostre país han dut a terme. Em pregunto si s'ha fet prou publicitat sobre el tema, si la gent de muntanya està al cas de tot el que es fa i si es pot aportar informació o, solament, assistir als actes programats.
Si algú sap coses sobre les escalades de dones, especialment a Montserrat, que ho faci saber. Jo per la meva part, en faig referència al llibre "Història de l'Escalada a Montserrat", però no n'hi ha prou.

Poesia dels dilluns

Amb dos dies de retard per motius tècnics.
Aquest cap de setmana a Montserrat, he tingut una mica de temps per meditar. S'ha tractat d'unes jornades amb els monjos força interessants. Hi ha hagut temps per la contemplació dels cims dels volts del monestir i també per fer petar la xerrada a tots nivells. Potser una de les reflexions ha vingut a rel de la gran quantitat de gent que hi va el cap de setmana i de l'explotació comercial que s'hi fa. Realment és necessari? Caldria limitar l'afluència de gent així com es vol limitar l'escalada en algunes zones? Si partim de la base que el monestir és un lloc de peregrinatge i per descomptat un lloc turístic, es fa difícil veure una solució. A més és un centre de referència cultural important. Suposo que des del punt de vista del monestir i seguint la regla de Sant Benet, els monjos han de donar acolliment a tots aquells que hi assisteixen i donada l'evolució en els transports i la facilitat d'accés des de tots els punts del territori, s'han hagut d'amotllar a les circumstàncies per donar el servei convenient. No ho defenso perquè a mi m'agrada Montserrat amb la pau que sempre l'ha caracteritzat i prefereixo arribar-hi a partir de les sis de la tarda o perdre'm per la muntanya. No sé què en penseu. De moment un fragment d'una poesia sobre la muntanya i la Moreneta del Cavall Bernat que vaig fer fa temps:
El cim del Cavall Bernat
és pinyolenc com cap altre.
Pedra, vent i solitud
allí dalt hi fan estada
compartint l'espai excels
amb Tu, Moreneta aimada.
D'aquests cims tant entrenyables
n'és el més vertiginós,
on la Rosa Catalana
esguarda amb un gran amor,
la terra que més s'estima
com oneja en l'horitzó.
Als teus peus quan hi arribo
deixo corda i mosquetó.
La cançó que més li agrada,
que li ha robat el cor:
aquell "dring" de la ferralla;
de la corda, el frec sedós.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Insults en el Bloc

He llegit al diari El País d'aquest dimarts passat, un article que parla dels insults que es produeixen als Blocs. És interessant veure com davant d'un mitjà tant obert de comunicació, encara hi ha gent que es dedica, pel plaer de fer-ho, a insultar i dir bajanades. Sembla ser que encara no hem après a utililitzar lliurement els espais de comunicació que ens ofereixen les noves tecnologies, uns espais que fa poc temps havien sigut impensables. Tal vegada el que no hem après és a utilitzar la nostra llibertat d'expressió i això denota una important manca d'educació.
Diu l'article, entre altres coses: "El mundo del "blog", el universo que ha permitido a millones de personas compartir opiniones, aportar datos o explicar sus vivencias personales, empieza a mostrar su lado más vulnerable. Los casos de juícios por injurias, acoso, problemas empresariales aireados, empiezan a proliferar". I encara, a tall de recomanació diu: "En el mundo del ciberespacio y de los "blogs" hay una regla importante aunque no escrita: nunca contestes a un "troll", a una persona que deja insultos o comentarios "malignos". Verter exabruptos es una manera incluso de publicitar sus propios "blogs".
Cap més comentari

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Poesia dels dilluns

De ben segur que molts dels que llegireu aquestes ratlles, haureu sortit a la muntanya el cap de setmana i avui, dilluns, recordareu les hores passades fruïnt de la natura. Els que no ho hagueu fet, penseu que la muntanya és allí, serena, tranquil·la i que us espera sempre disposada a donar-vos allò millor. Per això els dilluns miraré de donar-vos un petit poema per ajudar a passar la setmana que queda per davant.

Llunyana et veig a sol ponent, oh massa
de neu color de rosa!
Tot hi sembla suau i delicat, sense cap vent que glaça,
tot benaurat reposa.
No sabríem pensar que tens afraus, geleres.
Ets com un gran reialme sense perills ni por.
El teu color, tot d'una,es daura amb més dolçor,
i en la tarda tranquil·la, diríem que ens esperes.
Marià Manent

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Declaració d'intencions

De fet, aquest és un bloc de muntanya. Acabo de començar. He d'agrair a l'amic Enric la seva ajuda i paciència, però sobretot l'haver insistit en la creació del Bloc. Estic segur que serà interesant i constructiu per a mi i per a tots aquells que el vulguin llegir.
La idea encara no està prou clara, però crec que, a còpia d'anar fent, aniré perfilant l'estil del bloc i el sentit. De ben segur, com he dit abans, versarà sobre temes de muntanya, és a dir, sobre tot allò que estigui relacionat amb la muntanya.
El nom l'he triat perquè Edelweis és la flor de neu i crec que és prou representativa i perquè és el nom del primer grup excursionista al que vaig pertànyer en la meva primera joventut, el que em va obrir les portes a aquest món tant fantàstic i que tant m'ha donat. Si he de ser sincer, la muntanya m'ha arribat a donar més del que esperava i per això n'estic tant agraït. Ha sigut una filosofia de viure, una manera d'entendre la vida i sobretot, un espai de relació amb les persones i m'ha donat, a mans plenes, amistat vertadera. I me'n segueix donant. Qui no entengui la muntanya amb aquest sentit, es perd la part més important d'aquesta vida. Què faríem, ara, si de sobte ens la traguessin de les mans? Aquesta és una pregunta que, darrerament i amb causa justificada, em faig tot sovint. Potser per això la creació d'aquest bloc.
La meva activitat muntanyenca ha estat molt intensa al llarg dels anys i espero que ho segueixi sent en la mesura del possible, és a dir, dins de les possibilitats que el meu estat em permeti.
Montserrat ha estat i segueix estant, un referent en la meva formació com a muntanyenc i com a persona i potser per aquest motiu serà punt de trobada, tot sovint, en aquestes pàgines. Li dec a la muntanya serrada i a allò que representa, això que sóc avui: una persona amb una maduresa i un esperit gairebé formats (perquè mai estarem formats del tot com a presones). Però estem en el camí.
Doncs bé, tots aquells que volgueu seguir aquestes pàgines, sigueu benvinguts i que ens guii aquest esperit muntanyenc i aquests valors forjats per les tempestes i les calmes, pels dies clars i els horitzons amplíssims que han omplert els nostres ulls i els nostres esperits.

Benvinguda

Hola, primer missatge de prova.