De fet, aquest és un bloc de muntanya. Acabo de començar. He d'agrair a l'amic Enric la seva ajuda i paciència, però sobretot l'haver insistit en la creació del Bloc. Estic segur que serà interesant i constructiu per a mi i per a tots aquells que el vulguin llegir.
La idea encara no està prou clara, però crec que, a còpia d'anar fent, aniré perfilant l'estil del bloc i el sentit. De ben segur, com he dit abans, versarà sobre temes de muntanya, és a dir, sobre tot allò que estigui relacionat amb la muntanya.
El nom l'he triat perquè Edelweis és la flor de neu i crec que és prou representativa i perquè és el nom del primer grup excursionista al que vaig pertànyer en la meva primera joventut, el que em va obrir les portes a aquest món tant fantàstic i que tant m'ha donat. Si he de ser sincer, la muntanya m'ha arribat a donar més del que esperava i per això n'estic tant agraït. Ha sigut una filosofia de viure, una manera d'entendre la vida i sobretot, un espai de relació amb les persones i m'ha donat, a mans plenes, amistat vertadera. I me'n segueix donant. Qui no entengui la muntanya amb aquest sentit, es perd la part més important d'aquesta vida. Què faríem, ara, si de sobte ens la traguessin de les mans? Aquesta és una pregunta que, darrerament i amb causa justificada, em faig tot sovint. Potser per això la creació d'aquest bloc.
La meva activitat muntanyenca ha estat molt intensa al llarg dels anys i espero que ho segueixi sent en la mesura del possible, és a dir, dins de les possibilitats que el meu estat em permeti.
Montserrat ha estat i segueix estant, un referent en la meva formació com a muntanyenc i com a persona i potser per aquest motiu serà punt de trobada, tot sovint, en aquestes pàgines. Li dec a la muntanya serrada i a allò que representa, això que sóc avui: una persona amb una maduresa i un esperit gairebé formats (perquè mai estarem formats del tot com a presones). Però estem en el camí.
Doncs bé, tots aquells que volgueu seguir aquestes pàgines, sigueu benvinguts i que ens guii aquest esperit muntanyenc i aquests valors forjats per les tempestes i les calmes, pels dies clars i els horitzons amplíssims que han omplert els nostres ulls i els nostres esperits.
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada