Aquest cap de setmana a Montserrat, he tingut una mica de temps per meditar. S'ha tractat d'unes jornades amb els monjos força interessants. Hi ha hagut temps per la contemplació dels cims dels volts del monestir i també per fer petar la xerrada a tots nivells. Potser una de les reflexions ha vingut a rel de la gran quantitat de gent que hi va el cap de setmana i de l'explotació comercial que s'hi fa. Realment és necessari? Caldria limitar l'afluència de gent així com es vol limitar l'escalada en algunes zones? Si partim de la base que el monestir és un lloc de peregrinatge i per descomptat un lloc turístic, es fa difícil veure una solució. A més és un centre de referència cultural important. Suposo que des del punt de vista del monestir i seguint la regla de Sant Benet, els monjos han de donar acolliment a tots aquells que hi assisteixen i donada l'evolució en els transports i la facilitat d'accés des de tots els punts del territori, s'han hagut d'amotllar a les circumstàncies per donar el servei convenient. No ho defenso perquè a mi m'agrada Montserrat amb la pau que sempre l'ha caracteritzat i prefereixo arribar-hi a partir de les sis de la tarda o perdre'm per la muntanya. No sé què en penseu. De moment un fragment d'una poesia sobre la muntanya i la Moreneta del Cavall Bernat que vaig fer fa temps:
El cim del Cavall Bernat
és pinyolenc com cap altre.
Pedra, vent i solitud
allí dalt hi fan estada
compartint l'espai excels
amb Tu, Moreneta aimada.
D'aquests cims tant entrenyables
n'és el més vertiginós,
on la Rosa Catalana
esguarda amb un gran amor,
la terra que més s'estima
com oneja en l'horitzó.
Als teus peus quan hi arribo
deixo corda i mosquetó.
La cançó que més li agrada,
que li ha robat el cor:
aquell "dring" de la ferralla;
de la corda, el frec sedós.
4 comentaris:
això del monestir de Montserrat em penso que se li ha escapat de les mans a algú. és més important la quantitat de visitants o la qualitat de les visites? és un centre espiritual de pelegrinatge o bé un parc temàtic?
No ho sé. I, que en diuen els monjos?
Enyoro la Moreneta i tot allo que l'envolta: les muntanyes, el monestir, la pau quan tot queda buit, l'escalada, l'olor seca de l'estiu, l'olor del forn de coques a les 3 del mati.... i sobretot anar a caminar per camins estrets i que ningu coneix seguint les passes del mau pare...
T'estimo i t'enyoro,
NURIA
Hi tornarem!!
Els temps manen, pujar a Montserrat costava tot un cap de setmana, ara en un mati vas, fas i tornes. Es el preu, de la possibilitat, que molts facin lo que abans no mes feien uns quants, que pot dir Tu Si, Tu No ?
De totes maneres els que volem i quan volem podem estar en Ca la Montse sense veure al personal, racons queden, a vegades falten les ganes de anar.
Guillem
Publica un comentari a l'entrada