De ben segur que molts dels que llegireu aquestes ratlles, haureu sortit a la muntanya el cap de setmana i avui, dilluns, recordareu les hores passades fruïnt de la natura. Els que no ho hagueu fet, penseu que la muntanya és allí, serena, tranquil·la i que us espera sempre disposada a donar-vos allò millor. Per això els dilluns miraré de donar-vos un petit poema per ajudar a passar la setmana que queda per davant.
Llunyana et veig a sol ponent, oh massa
de neu color de rosa!
Tot hi sembla suau i delicat, sense cap vent que glaça,
tot benaurat reposa.
No sabríem pensar que tens afraus, geleres.
Ets com un gran reialme sense perills ni por.
El teu color, tot d'una,es daura amb més dolçor,
i en la tarda tranquil·la, diríem que ens esperes.
Marià Manent
2 comentaris:
magnífic
Una molt bona idea això de la poesia post-muntanya :)
Publica un comentari a l'entrada