Poesia de Nadal

Potser amb retard, però tan se val. Fa alguns anys vam fer una hivernal a la paret nord del Pollegó inferior del Pedraforca. Vam fer un bivac a la bauma del Calderer i l'endemà vam escalar amb un fred intens i un dia radiant, una de les vies més difícils d'aquell pany de paret. Va ser realment extraordinari. Amb el temps ho he recordat i d'aquí va sortir aquest petit poema de Nadal que avui us dedico a tots els que llegiu aquest bloc, especialment aquells que alguna vegada han passat la nit al ras o penjats en una paret en ple hivern.
Que tingueu un feliç Nadal a les altures tots aquells que podeu fruir de l'alta muntanya.

NIT DE NADAL

(El Fred)

De cop, allí neix una estrella.

De sobte, ens ve un calfred.

El gel ens corca i aclivella

mentre aquell astre ens fa l'ullet.

A prop del cim de la muntanya

- al capdamunt d'aquell bastió -

la nit calma i el fred que talla

ens arrebassen l'escalfor.

Nit de Nadal que ens dones vida.

Amb els companys, només amb ells,

hem compartit la seva crida.

L'enyorarem quan siguem vells!

I poc després de freda albada

amb un sol d'or i al cim més alt,

recordarem la nit passada

sota els estels d'aquest Nadal.

Josep Fatjó

Poesia dels dilluns

Ahir vam assistir a un petit acte de Mountain Wilderness al cim de Sant Jeroni de Montserrat. Com que no vam fer ni cas dels homes del temps, vam poder fruir d'un matí força bo i fred. La nit abans havien caigut uns pocs flocs de neu que, a les obagues, resistien i donaven un "caliu" hivernal agradable. Va ser una passejada bonica i agradable que va cloure al cim de la muntanya amb la lectura d'un manifest, trobada amb algun antic amic d'excursions i, per part nostra, un frugal esmorzar prenent el sol que, força empobrit, ens donava una mica d'escalfor. La visió de la nostra terra i de la resta de la muntanya, ens va satisfer força: Pirineu poc nevat i alguna calitxa. Més neu cap al Canigó perquè el front que havia passat la nit abans venia de llevant. La resta ben pelat.
Com que des de Sant Jeroni sempre es pot fruir d'una bonica vista, he recordat el poema de mossèn Cinto que parla del rei Jaume I. Ahir va ser un bon moment per a recordar-ho.

Don Jaume a Sant Jeroni

(fragment)

Per veure bé Catalunya,

Jaume primer d'Aragó

puja al cim de Sant Jeroni

a l'hora en que hi surt lo sol:

quin pedestal per l'estàtua!

pel gegant quin mirador!

Les àligues que hi niaven

al capdamunt li fan lloc;

sota lo cel miraven elles,

ell mira la terra i tot;

que gran li sembla i que hermosa

l'estimada del seu cor.

Jacint Verdaguer

Poesia del dilluns

Com que hem estat a prop del coll d'Estenalles, aquí teniu un petit poema de Miquel desclot.

Coll d'Estenalles

Moren les fulles

de l'àlber, a la comella,

en flaire encesa.

Jo ara me n'allunyo,

que sóc flaire adormida.

Serra de l'Obac

Aprofitant un d'aquests dies de festa, hem fet una petita matinal a la Serra de l'Obac. Hem sortit de la casa de l'Obac per un camí planer que, en altra temps, era un camí de terra. Sembla que la ditxosa preservació del parc ha fet que encimentessin aquest bell camí rodejat d'alzines i boixos.Ens hem preguntat fins a quin punt era tan necessaria aquesta acció que ens fa pensar que estem passejant pel centre d'una ciutat i no per la muntanya.
Hem arribat al Pou de Glaç, molt ben conservat i que val la pena visitar. Segurament serà dels pocs pous de glaç que resten a la serra i la seva construcció és força particular sobretot per les seves dimensions. Seguim el camí - sempre planer - fins l'agulla anomenada Turó Roig de Vacarisses, una agulla de conglomerat típic de Sant Llorenç que dóna l'impressió que s'ha de desfer d'una bufada. Ens la mirem detingudament per descobrir una via de pujada i és que no podem estar-nos de resseguir parets i cingleres. És el costum.
Molt a prop d'allí, ens espera un dels racons més bonics de la contrada: la font de la Portella. Un lloc solitari i frondós franquejat per tres grossos plataners i una bassa d'aigua amb peixos. Hi restem una bona estona assaborint la pau de l'indret.
De retorn, passem per la casa vella de l'Obac molt a prop del pou de glaç i que han restaurat en part. El dia rúfol no ens ha donat per fer més camí, però, de fet, ja n'hem tingut prou per escampar la boira i oxigenar-nos una mica. És un racó altament recomanable, sobretot si es segueix el camí cap a Castell Sapera i el Paller de tot l'any, però llavors l'excursió es pot allargar un parell d'hores més.

Poesia dels dilluns

Fa dies que no anem a la muntanya i això es nota. Caldrà pensar-ne alguna per trencar aquesta monotonia tardorenca. Massa dies tancat a casa, solitari, sembla que les muntanyes em diuen adéu.

JA SALVAT EN LA NEU

Ja salvat en la neu

alta de les muntanyes,

al cim més allunyat

he dit paraules blanques.

Amb llavis plens de sang

dic glaçades paraules,

la clara solitud

de la meva ànima.

Em fan llargs comiats

branques molt enlairades.

Damunt l'últim avet,

primer domini d'ales.

Em sento despullat

de record i esperança.

Només cançons de neu

podran acompanyar-me.

Salvador Espriu