Ahir vam assistir a un petit acte de Mountain Wilderness al cim de Sant Jeroni de Montserrat. Com que no vam fer ni cas dels homes del temps, vam poder fruir d'un matí força bo i fred. La nit abans havien caigut uns pocs flocs de neu que, a les obagues, resistien i donaven un "caliu" hivernal agradable. Va ser una passejada bonica i agradable que va cloure al cim de la muntanya amb la lectura d'un manifest, trobada amb algun antic amic d'excursions i, per part nostra, un frugal esmorzar prenent el sol que, força empobrit, ens donava una mica d'escalfor. La visió de la nostra terra i de la resta de la muntanya, ens va satisfer força: Pirineu poc nevat i alguna calitxa. Més neu cap al Canigó perquè el front que havia passat la nit abans venia de llevant. La resta ben pelat.
Com que des de Sant Jeroni sempre es pot fruir d'una bonica vista, he recordat el poema de mossèn Cinto que parla del rei Jaume I. Ahir va ser un bon moment per a recordar-ho.
Don Jaume a Sant Jeroni
(fragment)
Per veure bé Catalunya,
Jaume primer d'Aragó
puja al cim de Sant Jeroni
a l'hora en que hi surt lo sol:
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant quin mirador!
Les àligues que hi niaven
al capdamunt li fan lloc;
sota lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor.
Jacint Verdaguer
1 comentari:
A dalt a Sant Geroni hi recordo amb especial plaer un vivac d'estiu sota els estels, que semblaven ben bé a tocar.
Publica un comentari a l'entrada