"Cels de Zafir"

Sant Jordi a pilota passada. Llibre nou regalat per la Núria. L'ha encertat!
Si l'altre dia parlava del cinema de muntanya que em retornava a un estat pur de l'alpinisme, avui he de constatar el mateix amb la literatura de muntanya. I és que, l'Eduard Sallent ens ha presentat un nou llibre on aplega les millors aventures himalaienques d'alpinistes catalans. Però no solament això, sinó també les millors experiències humanes d'uns homes i unes dones que són capaços d'afrontar la vida al llindar de la mort. Així de clar.
No puc fer cap ressenya, de moment, del llibre perquè tot just n'he llegit unes quantes pàgines, però ja en veig l'entrellat i, realment, fa molt bona pinta. Només diré que, allò que deia fa uns dies, sobre la puresa de l'alpinisme queda perfectament reflectit al llarg d'aquestes pàgines que he llegit: l'homa davant la muntanya, tal com deia en Pierre Mazeaud en el seu llibre "Muntanya per a un home nu". O també, com diu l'Ester Sabadell en el primer relat en la seva lluita que no decau mentre es recupera a l'hospital: És cert que en els moments difícils el coratge, la força i la valentia surten a la llum d'una forma més visible, però tan sols és això, quan de sobte es nota la teva lluita interna cap a la vida. Però segueixes essent el mateix de sempre, és qüestió d'intensitat.
Prenem-ne nota.