Així és l'hivern
(fragment)
Als arbres no hi queda ja cap fulla;
els grocs i vermells fa temps que han caigut.
Pel camí trepitjo les seves despulles
que el vent, amb prudéncia, encara no s'ha endut.
Fa dos mesos que menjàvem castanyes,
després vingué l'estiuet de Sant Martí.
Van créixer els plomalls a totes les canyes
i tots ho pensàvem: l'hivern ja és aquí.
La terra que estimo m'ho diu cada dia.
La boira s'aclofa prop de l'horitzó.
El sol, empobrit, m'escalfa i espia
i com a penyora, em dóna un petó.
3 comentaris:
Hola, de qui és aquest poema?
Perdó. És un fragment d'un poema de Nadal que vaig fer fa anys. Se'm va oblidar posar l'autor.
Celebro amic, que facis el bloc, he de trobar temps per veure't si , ja ho sé, ho faig ben poc. Ara encara sóc lluny,puix ma tornada és propera,
encara menys que el juny ,xerrar amb tú em torna la trempera. De camins ,cims i arestes ,ben segur que parlarem, deixo de fer el gonorràic , vinga una abraçada nen.
Mannà Mannà...
Publica un comentari a l'entrada