A l'endemà, vam anar a l'estació d'esquí de Puigmal. Els que podien esquiar ho van fer amb poca neu, però en bones condicions. Jo em vaig dedicar a caminar fins al peu del Puigmal, és a dir, fins el fons de la vall, anar i tornar. El dia es va anar posant lleig i al final queien algunes petites volves de neu, res de l'altre món.
La visió del Puigmal pel vessant francès em va omplir de records i d'esperança. De fet, és una magnífica vessant per baixar-la esquiant, diria que millor que la de Núria, més dreta i obligada.
Va ser un dia d'impàs, de passejada suau sense desnivell. Per estirar les cames i admirar aquesta magnífica muntanya.
Demà més!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada