Enyoro les muntanyes de tant temps que fa que no petjo els seus camins. Potser algun dia hi tornarem. Cal mantenir l'esperança.
RETORN
(Fragment)
Pujava per tes costes gegantines
on blanquegen les cascades
i negregen els avets;
on la flor de la muntanya
perfumava el meu gran enyorament...
La llibertat dels cims no l'assolia:
restava a vora d'ells.
Joan Maragall
3 comentaris:
L'esperança, quelcom molt difícil de mantenir en moments difícils, però que cal que no desaparegui.
Sí, cal mantenir l'esperança. Un esforç, a vegades, que no sol ser inútil.
Gràcies, amics. Certament l'esperança no l'he perdut i espero que no sigui debades. No cal que us digui què significa la muntanya per aquell que l'ha viscut intensament i que, en un moment donat,es veu obligat a deixar-la.
Publica un comentari a l'entrada