Edmund Hillary ha mort

La notícia ha donat la volta al món. Ha mort un mite de l'alpinisme, però sobretot un gran home. La seva carrera alpinística no va ser de les més brillants, cal dir-ho clar, però si que va saber posar-se al seu lloc, és a dir, a costat dels més febles. Els seus amics els sherpes estaran eternament agraïts per la gran obra que ha fet al llarg de molts anys. La creació d'escoles, hospitals, clíniques, camins, aeroports i un llarg etcètera, quedaran per sempre més en un pais pobre on la dictadura d'un rei no ha sabut donar allò que necessitava el poble i en canvi, Hillary si que ho va entendre deseguida i no va dubtar ni un moment i ha estat fins al mateix moment de la seva mort, que s'ha dedicat a fer costat a aquest poble que, en altre temps, li va donar allò millor: l'amistat. Ell els hi ha retornat amb escreix.
Les meves filles, l'any 2000, em van regalar un llibre fantàstic: "Una visión desde la cumbre" una autobiografia d'ell molt ben escrita. Sempre agrairé aquest regal perquè, realment aquesta "visió desde la cumbre" dels anys (i no solament des del cim de l'Everest) dóna a entendre moltes coses més enllà de l'alpinisme. L'humanisme d'aquest personatge ens demostra al llarg de les pàgines d'aquest llibre, com n'és de possible de fer el bé a les persones lluny de protagonismes i vanitats. Tal vegada alguns dels que "manen" n'haurien d'aprendre de tot això.
Diu l'autor en la introducció del llibre: He tenido mucha fortuna, una buena cantidad de éxito y mi parte de desdicha también. Desde que alcancé la cumbre del monte Everest hace más de cuarenta y cinco años, los medios me han catalogado como un héroe, pero yo siempre me he reconocido a mí mismo como una persona de modestas capacidades. Mis logros son el resultado de una buena dosis de imaginación y mucha energía.
Tingui, doncs, des d'aquí el més sincer reconeixement aquest gran home i alpinista.