Ha sigut un cap de setmana serè i tranquil. De Montserrat estant, la vista damunt els núvols que cobreixen la plana, era perfecte i clara i abraçava l'horitzó més llunyà. Certament, el Pirineu es mostrava nítid, però despullat de neu. En pocs racons alguna clapa donava el to escaient a l'hivern que no sembla que tinguem. Puigmal,Cadí i, per descomptat el vell Pedraforca es veien mancats del blanc mantell que a hores d'ara els hauria de cobrir. I he pensat que "malaguanyat hivern" tot i que no és el primer amb un gran dèficit de neu, i que els muntanyencs esdevindran pobres d'il·lusions blanques. Qui sap si més endavant es compensarà amb fortes nevades com altres vegades ha passat. Per si de cas aquesta poesia fa nevar, llegim-la amb devoció:
NEVADA
(Fragment)
El cel és gris
com una llosa.
Arreu se posa
la neu. Aixis
que apunta el dia,
els borrallons
dansen, segons
llur fantasia.
Uns de costat
topen i cauen.
Altres s'ajunten
sobre el teulat.
I són els arbres
com uns plomalls
fets de crestalls
de pal·lids marbres.
Guerau de Liost
3 comentaris:
L'hivern que no ha caigut, caurà. Això diu un refrany popular. Ja veurem si nevarà més a la primavera, com l'any passat. Podria passar, o no.
Des del Montcau em mirava jo el Pirineu i, és clar, vam veure el mateix.
Crec que la dita de l'Enric té raó. La Natura té els seus ritmes, més enllà del que a nosaltres en agrada, oi?
Dona gust llegir coses ben escrites! felicitats!
Publica un comentari a l'entrada