Jo em quedo amb la meva tarda serena i tranquila que miro de la finestra estant: Montseny i Sant Llorenç hi són presents i em pregunto si aviat podré fruir dels seus paratges. Mentrestant, em quedo amb la meva tarda.
TARDA
El rosa pal·lid tendre dels cascalls
ha adormissat la tarda sota l'ombra.
Quin lleu alè d'ombrel·les i ventalls
agita el llac mentre que els núvols voguen.
Per un moment la lluita se m'adorm
i estan d'acord els somnis i la vida.
Tinc a les mans la tarda com un pom
de flors arrodonida.
Josep Junyent
4 comentaris:
Molt delicat el poema. Qui és o era Josep Junyent? No el conec.
De Josep Junyent no et podré dir massa cosa, solament que va viure de l'any 1930 al 1993. Aquesta poesia va ser recitada al parc del castell de Montesquiu en el cicle de "lectures als Parcs" que es van fer fa alguns anys. Per a mi també és (o era) un autor desconegut, però com tu dius, amb una ploma delicada.
Bon dia papa!
Cada vegada m'agraden més els poemes que penges al bloc! Em fan sentir com a casa!!!
NURIA
És bo que t'agradin. La poesia ajuda a viure i a ser feliç, llàstima que en llegim poca. Segueix atenta.
Publica un comentari a l'entrada