dijous, 3 de gener del 2008

Excursió de Nadal

Ha sigut una bonica excursió, a la mida, però sobretot, agraida per molts motius.
Hem sortit, a la comarca del Berguedà, cap a La Pobla de Lillet. La carretera glaçada a aquella hora ens feia pressentir un fred intens, però com que el dia també es presentava radiant, un cop al sol hem fet el camí de pujada cap els Rasos de Tubau. A poc a poc, fent petar la xerrada i aturant-nos, tot sovint, a contemplar el paisatge. Quina bellesa més sublim! A vegades - fins ara - no havíem parat esment a aquests racons perduts d'aquesta comarca. Certament, el delit de petjar cims més alts i més importants, ens feia passar de llarg d'aquests indrets.
Hem assolit el cim del Pedró de Tubau que tot i la seva modesta altura (1.543 m), és un excel·lent mirador d'una part del Pirineu oriental, Pedraforca, Cadí, la Garrotxa i de la Catalunya que hem deixat enrera aquest matí: Montserrat, Montseny, Guilleries...
El dia acompanya i podem fruir, no solament del paisatge sinó també d'una immensa i increible pau: el silenci és absolut. Ens impregnem d'aquesta quietud perquè ens és necessària i perquè sabem del cert que la necessitem a mans plenes per tirar endavant.
Encara, després de la baixada, ens arribem a Sant Jaume de Frontanyà i en visitem l'església romànica. A la fonda ens deixen la clau prèvi vescanvi del carnet d'identitat. No sé per què, el romànic sempre m'ha aportat serenor i avui, després de la caminada del matí, encara més. I és que, de veritat, també s'ha de dir tot, tenir un bon company d'excursió que et guii i t'ensenyi també ajuda molt.
A la tarda havent dinat, encara ens queda temps per enfilar-nos al santuari de Falgars i fer petar la xarrada amb els nous hostatgers que, amablament, ens obren l'església i assabentar-nos de les darreres novetats del santuari. Sembla que s'ho han pres seriosament.
Allí dalt el fred és viu a aquella hora tardana, quan el sol ja s'ha amagat darrera el Pedraforca i només queda en el cel una lleugera lluisor que fa que confonguem tots els colors d'aquest paisatge hivernal.
Desitjo de tot cor poder seguir fent aquestes excursions i agraeixo, també de cor, l'amistat del company que m'hi ha fet anar i m'ho ha ensenyat.

1 comentari:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sembla que aquestes Festes el Bergadà ha tingut moltes visites. Sé d'altres que també hi han estat, com jo mateix.
Doncs sí, a fer-ne més si és possible!
I és que, de Berdadà, només n'hi ha un...
Salutacions.