Poesia del dilluns

En la darrera revista "Mai Enrera" del Club Excursionista de Gràcia, he publicat, a petició dels editors, un article sobre la poesia de muntanya. Vol ser una petita introducció a allò que podria ser un recull de poemes de muntanya. Hi cito una poesia de Conxita Julià que diu:

Anem amun. On la neu és més blanca;

que més amunt som més a prop de Déu.

Damunt la neu, guixats amb una branca,

farem dos noms; ben junts el teu i el meu;

més al cimal, a la creu que hi reposa,

li pregarem que ens guardi dels perills;

i per ofrena, a falta d'una rosa,

farem dos noms. Els noms dels nostres fills.